DISSECCIÓ DE LA SÈPIA
La sèpia té una conquilla feta de carbonat de calci. Ho hem comprovat afegint-la unes gotes d'àcid clorhídric.
A l'obrir la sèpia podem observar que a la base de l'embut hi ha dues cavitats anomenades traus que encaixen amb els botons, dos sortints durs situats a les dues puntes del mantell. Als dos costats trobem les brànquies.
La sèpia és carnívora. Podem comprovar-lo observant la boca amb les dues mandíbules...
i observant el contingut del seu estómac. Aquesta sí que ha menjat!. A la lupa binocular hem pogut veure trossets de closca de petits mol·luscs i de pinces i potes de
crustacis.
Podem veure la bossa de la tinta. S'ha trencat i ha tacat de negre el testicle d'aquest mascle.
Aquesta és una femella. Les bosses blanques nacrades són les glàndules nidimentàries, i les de color taronja, les glàndules nidimentàries accesòries. a la part posterior i dorsal, l'ovari, un òrgan voluminós i esfèric, de color blanc.
A l'obrir la sèpia podem observar que a la base de l'embut hi ha dues cavitats anomenades traus que encaixen amb els botons, dos sortints durs situats a les dues puntes del mantell. Als dos costats trobem les brànquies.
La sèpia és carnívora. Podem comprovar-lo observant la boca amb les dues mandíbules...
i observant el contingut del seu estómac. Aquesta sí que ha menjat!. A la lupa binocular hem pogut veure trossets de closca de petits mol·luscs i de pinces i potes de
crustacis.
Podem veure la bossa de la tinta. S'ha trencat i ha tacat de negre el testicle d'aquest mascle.
Aquesta és una femella. Les bosses blanques nacrades són les glàndules nidimentàries, i les de color taronja, les glàndules nidimentàries accesòries. a la part posterior i dorsal, l'ovari, un òrgan voluminós i esfèric, de color blanc.
